L’emergència en salut mental: la pandèmia invisible després de la COVID-19

L’impacte que el nou virus està tenint en la salut física i mental a nivell mundial ha quedat més que patent en els últims mesos. Amb aproximadament més de 17 milions de persones contagiades i més de 667.000 morts a tot el món, tot indica que aquestes xifres continuaran creixent en molts països, durant els pròxims mesos. D’altra banda, a finals de març s’estimava que un 40% de la població mundial es trobava confinada, amb la conseqüent afectació a nivell psicològic en nens, adolescents i adults. Per tant, a més de les conseqüències que aquesta pandèmia està tenint en la salut pública(Onder, Rezza i Brusaferro, 2020) també s’espera que tinguin un impacte molt important en la salut mental (Fiorillo i Gorwood, 2020; Li, Wang, Xue, Zhao i Zhu, 2020; Torals et al., 2020)..

Fiorillo & Gorwood (2020), consideren que les conseqüències negatives psicològiques de la pandèmia poden ser particularment greus en quatre grups de persones: a) Els que han estat directament o indirectament en contacte amb el virus; b) els que ja són vulnerables als estressants psicosocials (incloses les persones afectades per problemes de salut mental); c) professionals de la salut (a causa del major nivell d’exposició); i d) i persones que segueixen la notícies a través dels mitjans de comunicació.

Les mesures de contenció (p. ex., la quarantena i el distanciament social, i el confinament), malgrat ser necessàries per a contenir la pandèmia, han tingut un impacte perjudicial en la salut mental. En particular, l’augment de la solitud, la reducció de les interaccions socials, la preocupació per la salut pròpia i la dels sers estimats (en particular els ancians o els que pateixen alguna malaltia física), així com la incertesa sobre el futur, poden generar o exacerbar símptomes de por intensa, ansietat, depressió, estrès i consum de substàncies (Fiorillo i Gorwood, 2020; Li, Wang, Xue, Zhao i Zhu, 2020; Torals i altres, 2020). La detecció precoç d’aquests problemes, juntament amb el tractament adequat, poden evitar que es prolonguin innecessàriament, augmentant el risc de patir trastorns de salut mental més greus, inclosos trastorns d’ansietat com el pànic, el trastorn obsessiu-compulsiu, l’estrès i els trastorns relacionats amb el trauma (Fiorillo i Gorwood, 2020).

L’increment de trastorns de salut mental comença a ser una realitat confirmada per alguns estudis conduïts a la Xina. En un primer estudi realitzat per Wang et al. (2020) després de realitzar una enquesta sobre 1210 persones es va observar que el 53.8% va valorar l’impacte psicològic de la situació com a moderat-greu, un 16.5% va referir símptomes depressius entre moderats o greus, un 28.8% símptomes d’ansietat entre moderats o greus i un 8.1% nivells d’estrès entre moderats o greus. En un altre estudi, conduït a la ciutat de Wuhan, es va observar que els professionals sanitaris reportaven més problemes de salut mental com a estrès, ansietat, símptomes depressius, insomni, o pors molt intenses. Aquests problemes de salut mental no sols afectaven l’atenció, la comprensió i la capacitat de decisió dels treballadors mèdics, la qual cosa podria obstaculitzar la lluita contra COVID-19, sinó que també tenien un efecte a llarg termini en el seu benestar general (Kang et al., 2020). Una altra revisió sistemàtica recent, que incloïa estudis realitzats principalment a la Xina, conclou que aquesta pandèmia pot tenir un impacte directe en problemes d’ansietat i depressió(16-28%), l’estrès(8%), i alteracions importants del son (Rajkumar, 2020).

A poc a poc, comencen a arribar dades i xifres d’altres països. D’acord amb un informe recent de l’OMS (World Health Organization [WHO], 2020), al Canadà, s’ha estimat un notable increment del consum d’alcohol durant la pandèmia, sobretot en persones entre 15 i 49 anys. El mateix informe destaca que a Regne Unit, un major nombre de joves havien necessitat ser atesos per serveis de salut mental, i el 32% de la mostra va coincidir que la pandèmia havia empitjorat molt la seva salut mental. En un altre estudi realitzat a Etiòpia a l’abril de 2020 es va informar que la prevalença dels símptomes de depressió s’havia triplicat en comparació amb les estimacions d’Etiòpia abans de l’epidèmia (World Health Organization [WHO], 2020).

A Espanya i Itàlia, dos dels països més afectats per la COVID-19, un estudi molt recent, aporta les primeres dades sobre impacte emocional de la quarantena en els nens i adolescents (Orgilés, Morals, Delvecchio, Mazzeschi, & Espasa, 2020). Específicament, després d’enviar una enquesta a 1.143 pares de nens/adolescents italians i espanyols de 3 a 18 anys, els resultats apunten que: El 85,7% dels pares va percebre canvis en l’estat emocional i el comportament dels seus fills durant la quarantena. Específicament, els símptomes més freqüents van ser dificultat de concentració (76,6%), avorriment (52%), irritabilitat (39%), inquietud (38,8%), nerviosisme (38%), sentiments de solitud (31,3%), malestar (30,4%) i preocupacions (30,1%).

D’acord amb Orgilés et al. (2020), considerant l’impacte negatiu psicològic de la quarantena en els joves italians i espanyols, és necessari de manera urgent, reforçar i detectar al més aviat possible als nens amb problemes emocionals i de comportament per a millorar el seu benestar emocional i evitar futurs trastorns mentals. Una prioritat immediata és la recopilació de dades d’alta qualitat sobre els efectes de la pandèmia de COVID-19 en la salut mental de tota la població i els grups vulnerables, i sobre la funció cerebral, la cognició i la salut mental dels pacients amb COVID-19 (Holmes et al., 2020).

Sembla que tant l’OMS, Nacions Unides, i la Comissió per la salut global Lancet, coincideixen a destacar que els problemes de salut mental existeixen al llarg d’un continu que va des del malestar lleu i limitat en el temps fins a les condicions de salut mental greus. La pandèmia COVID-19 influeix en el lloc on les persones se situen dins d’aquest continu. Moltes persones que anteriorment tenien poques experiències d’ansietat i angoixa poden experimentar un augment en la freqüència i intensitat d’aquests símptomes. I aquelles persones que anteriorment tenien un problema de salut mental, poden experimentar un empitjorament de la seva condició i una major afectació en diferents àrees de la seva vida.

Des de PSICONEXIA, considerem que podria ser molt interessant comptar amb el sistema de classificació de risc psicopatològic que ofereix l’instrument d’avaluació de la nostra plataforma. Determinar quines persones tenen un risc baix, mitjà o alt de patir un determinat problema psicològic pot ser de gran ajuda per a monitorar la salut mental de la població general i dels grups més vulnerables, i, optimitzar l’efectivitat dels tractaments psicològics. És a dir, disposar d’aquesta informació actualitzada pot ser de gran utilitat per a destinar atenció immediata en qualsevol moment que la persona la necessités. I més important encara, poder destinar intervencions preventives en aquelles persones que, encara sense presentar un risc psicopatològic alt, sí que presenten una certa simptomatologia que podria empitjorar a llarg termini.

Com especifiquen Fiorillo i Gorwood (2020), és fonamental la detecció precoç d’aquests problemes, que, juntament amb el tractament adequat, poden evitar que es prolonguin innecessàriament, augmentant el risc de patir trastorns de salut mental més greus, inclosos trastorns d’ansietat com el pànic, l’obsessivocompulsiu, l’estrès i els trastorns relacionats amb el trauma.

Referències

• Li, S., Wang, Y., Xue, J., Zhao, N., & Zhu, T. (2020). The impact of COVID-19 epidemic declaration on psychological consequences: a study on active Weibo users. International journal of environmental research and public health, 17(6), 2032.
• Fiorillo, A., & Gorwood, P. (2020). The consequences of the COVID-19 pandemic on mental health and implications for clinical practice. European Psychiatry, 63(1).
• Onder, G., Rezza, G., & Brusaferro, S. (2020). Case-fatality rate and characteristics of patients dying in relation to COVID-19 in Italy. Jama, 323(18), 1775-1776.
• Holmes, E. A., O’Connor, R. C., Perry, V. H., Tracey, I., Wessely, S., Arseneault, L., … & Ford, T. (2020). Multidisciplinary research priorities for the COVID-19 pandemic: a call for action for mental health science. The Lancet Psychiatry.
• World Health Organization. (2020, May 14). Substantial investment needed to avert mental health crisis. Retrieved from https://www.who.int/news-room/detail/14-05-2020-substantial-investment-needed-to-avert-mental-health-crisis
• Office for National Statistics, Statistical bulletin: Coronavirus and the latest indicators for the UK economy and society: 14 May 2020.
• Torales, J., O’Higgins, M., Castaldelli-Maia, J. M., & Ventriglio, A. (2020). The outbreak of COVID-19 coronavirus and its impact on global mental health. International Journal of Social Psychiatry, 0020764020915212.
• Wang, C., Pan, R., Wan, X., Tan, Y., Xu, L., McIntyre, R. S., … & Ho, C. (2020). A longitudinal study on the mental health of general population during the COVID-19 epidemic in China. Brain, behavior, and immunity.
• Kang, L., Ma, S., Chen, M., Yang, J., Wang, Y., Li, R., … & Hu, S. (2020). Impact on mental health and perceptions of psychological care among medical and nursing staff in Wuhan during the 2019 novel coronavirus disease outbreak: A cross-sectional study. Brain, behavior, and immunity.
• Rajkumar, R. P. (2020). COVID-19 and mental health: A review of the existing literature. Asian journal of psychiatry, 102066.
• Orgilés, M., Morales, A., Delvecchio, E., Mazzeschi, C., & Espada, J. P. (2020). Immediate psychological effects of the COVID-19 quarantine in youth from Italy and Spain. PsyArXiv Preprints.