Nous reptes i horitzons en l’avaluació de la salut mental. El paper de les noves tecnologies.

És possible que en alguna ocasió cap de les persones que llegeixin aquestes línies hagin visitat la consulta d’un professional de la salut mental, sigui a nivell públic o privat. Pel que fa al sector públic, tant pacients com professionals ens trobem amb un gran problema: grans llistes d’espera per a rebre sessions relativament curtes i molt espaiades en el temps, amb poc marge per a poder aplicar moltes de les teràpies existents i per a realitzar un seguiment adequat a cada cas.

Un dels problemes principals en els sistemes de salut públics, resideix en l’altíssima càrrega de pacients amb problemes de salut mental, la manxola de professionals i l’escàs temps disponible per a avaluar i detectar correctament aquest tipus de problemes, per exemple, en el context d’Atenció Primària El present article pretén centrar-se en un tema fonamental per a abordar aquests problemes, l’avaluació psicològica i les aportacions que les noves tecnologies poden oferir per a millorar-la.

En l’àmbit de l’avaluació i el diagnòstic en salut mental, sovint s’utilitzen diferents formats d’avaluació. Entre ells, a més dels test habituals, amb freqüència podem trobar altres opcions com les entrevistes diagnòstiques estructurades o semiestructurades (és a dir, entrevistes totalment o parcialment guionitzades i dirigides al diagnòstic del trastorn mental) i les proves de cribratge o screening (instruments que busquen realitzar un garbellat sobre la base de l’existència de símptomes concrets, generalment per a determinar si és necessari realitzar una exploració més exhaustiva de cara a detectar i diagnosticar un trastorn).

Existeix un notable nombre d’entrevistes diagnòstiques estructurades (p. ex., Structured Clinical Interview – SCID, First, 1997; Schedule for affective disorders and schizophrenia- SADS, Puig-Antich, & Chambers, 1978), que tenen un rang ampli de possibles aplicacions en psiquiatria, psicologia clínica, en recerca o en estudis de prevalença sobre els trastorns mentals (Ezpaleta, 1995). Les entrevistes diagnòstiques presenten una sèrie d’avantatges respecte a les entrevistes no estructurades per part del professional, per exemple, presenten una menor variabilitat en el diagnòstic, és a dir major fiabilitat i validesa. També detecten més ben possibles comorbilidades del trastorn, faciliten la comunicació entre professionals i el seu format permet la comparació entre diferents centres clínics (Sheehan et al., 1998).

No obstant això, les entrevistes diagnòstiques estructurades també presenten una sèrie d’importants limitacions. Per exemple:

A causa d’aquestes limitacions, nous instruments d’avaluació han estat dissenyats per a ser més fàcils d’adaptar i poder ser més comunament utilitzats en l’àmbit clínic, per exemple, el PRIME-MD (Spitzer et al., 1994), i el Mini-International Neuropsychiatric Interview (MINI; Sheehan et al., 1998). Aquest tipus d’avaluacions presenta un format més ràpid, senzill i que requereix una menor preparació dels professionals en salut mental que ho desenvolupen, en comparació amb altres entrevistes diagnòstiques. Finalment, un gran nombre de proves de cribratge, molt més senzilles d’aplicar, són també utilitzats en la pràctica clínica per a detectar un possible risc psicopatològic en la població.

Malgrat els avantatges citats anteriorment, aquests instruments també poden presentar algunes limitacions. Per exemple, en el cas del MINI, a vegades es considera que algunes preguntes poden resultar poc precises, i que podrien necessitar una interpretació per part dels terapeutes o dels pacients, la qual cosa conseqüentment pot afectar els resultats importants (Pettersson et al., 2018). Igualment, l’avaluació ha estat considerada com a limitada en alguns qüestionaris (p. ex., PRIME-MD), limitant-se a cobrir els trastorns els trastorns psicopatològics més comuns, i excloent altres trastorns importants (Pettersson et al., 2018). Finalment, en el cas dels qüestionaris de screening, aquest tipus de proves poden ser poc precises i fiables per a detectar d’uns certs problemes de salut mental, amb un alt percentatge de falsos positius i falsos negatius (Lavigne, Feldman, & Meyers, 2016).

Què poden aportar les noves tecnologies en l’avaluació psicològica?

En l’actualitat, nombroses proves psicològiques han estat adaptades a una versió online, sent cada vegada més comuna utilitzar instruments d’avaluació digitals en la pràctica clínica. Aquest tipus d’instruments presenten una sèrie d’avantatges respecte a l’avaluació psicològica més tradicional, en format llapis i paper. Per exemple, permeten recollir una àmplia quantitat de dades de manera senzilla, ràpida i disposar dels resultats immediatament (Carlbring et al., 2007). A més d’això, algunes dels principals avantatges i fortaleses d’aquest format d’avaluació psicològica en comparació amb altres formats tradicionals serien les següents:

Avaluació més flexible. La flexibilitat en l’avaluació online permet superar les barreres de temps i espai, característiques de l’avaluació tradicional, permetent respondre les preguntes en la consulta, però també en altres llocs (p. ex., en la llar, en el treball, etc.). El paper de les aplicacions i les webapps pot resultar fonamental en aquest àmbit (Barak & Grohol, 2011). Un altre important avantatge, és que la persona que respon l’avaluació pot triar en quin moment prefereix contestar la prova (p. ex., quan se sent més descansat, o més tranquil), evitant la influència, en els resultats, d’altres factors com l’ansietat en ser avaluat i/o el cansament, la desitjabilitat social (Buchanan et al., 2002) i, en conseqüència, aportar uns resultats més fiables sobre el constructe psicològic que s’està avaluant (Suler, 2001). Finalment, aquest tipus d’avaluació permet incorporar una àmplia varietat de formats (e.g., text, àudio, vídeos, ítems dinàmics), la qual cosa permet adaptar o fins i tot millorar els procediments d’avaluació tradicionals (Parshall, Harmes, Davey, & Pashley, 2009).

Interpretació dels resultats més ràpida i eficient, el valor de la immediatesa. Una dels principals avantatges que presenta l’avaluació online, és la rapidesa per a respondre les preguntes, i especialment la ràpida interpretació dels resultats obtinguts, mitjançant algorismes interns que poden durar pocs segons. Això converteix aquest tipus d’avaluació, en un sistema molt eficient per a reduir el temps d’administració de les proves, i simplifica notablement la interpretació dels resultats, especialment d’aquelles proves els resultats de les quals puguin ser més complexos d’interpretar.

Avaluacions més segures.Reducció dels biaixos de puntuació i interpretació de resultats i protecció de dades. Una altra dels principals avantatges d’aquesta mena d’avaluació, és que permet obtenir resultats més segurs i exactes. L’avaluació online permet reduir substancialment els errors de puntuació i interpretació realitzats a mà, que representen una de les principals fonts d’error durant l’avaluació psicològica, i permet augmentar notablement la fiabilitat de les proves.

Accessibilitat dels resultats. Els resultats obtinguts, poden ser guardats (p. ex., en un historial clínic de la pròpia aplicació, o en bases de dades) i recuperats fàcilment per a futures avaluacions. Per tant, l’ús de proves o test online pot ser idoni per a prendre mesures de seguiment, tant en l’àmbit clínic, com en l’àmbit de recerca. De manera similar, aquestes dades poden ser exportats fàcilment a altres formats i a bases de dades externes (p. ex., Excel o SPSS), permetent amb facilitat realitzar anàlisis estadístiques amb gran volum de dades.

No obstant això existeixen també limitacions de les noves tecnologies aplicades a l’avaluació psicològica. Per exemple, a causa de l’ampli i vertiginós creixement que ha experimentat aquest àmbit en els últims anys, han aparegut nombroses pàgines web o altres plataformes digitalsque ofereixen contingut online d’avaluació psicològica, sense mesures de control i/o estudis que avalin la seva validesa i fiabilitat. Entre aquest contingut destaquen especialment webs o aplicacions amb test per a autodiagnòstic o avaluació de risc psicopatològic, que poden portar a molts pacients a acte diagnosticar-se erròniament. A més, en altres ocasions aquestes webs o aplicacions ofereixen informació invalida, parcial o sense contrastar científicament, fins i tot oferint informació potencialment nociva per al pacient.

Per tant, és necessari desenvolupar instruments d’avaluació online en salut mental, amb major suport empíric i majors mesures de control en el seu ús i distribució (Parshal et al., 2009). A més, s’han de seguir procediments estandarditzats per a la seva validació, i al seu torn, controlar la possible influència d’altres factors o fonts d’error en els resultats (p. ex., competència digital dels pacients).

Des de PSICONEXIA, volem desenvolupar un instrument d’avaluació en salut mental anomenat Psiconexia Predict, que, permeti millorar les limitacions que plantegen tant les entrevistes diagnòstiques clàssiques i les proves de cribratge que s’utilitzen habitualment en la pràctica clínica, i específicament, en atenció primària, mitjançant l’ús de noves tecnologies. És a dir, desenvolupar una avaluació psicològica més eficient, que pugui ajudar a aquells centris o clíniques en salut mental amb una alta demanda de pacients. D’altra banda, aquesta avaluació ha de ser igualment àmplia, fiable i vàlida per a poder detectar correctament els problemes de salut mental i classificar el seu nivell de risc psicopatològic.

Referències

• Barak, A., & Grohol, J. M. (2011). Current and future trends in internet-supported mental health interventions. Journal of Technology in Human Services, 29(3), 155-196.
• Buchanan, T. (2002). Online assessment: Desirable or dangerous?. Professional psychology: Research and practice, 33(2), 148.
• Carlbring, P., Brunt, S., Bohman, S., Austin, D., Richards, J., Öst, L. G., & Andersson, G. (2007). Internet vs. paper and pencil administration of questionnaires commonly used in panic/agoraphobia research. Computers in Human Behavior, 23(3), 1421-1434.
• Ezpeleta L, Osa N de la, Júdez J, Doménech JM, Navarro JB, Losilla JM. Fiabilidad test-retest de la adaptación española de la Diagnostic Interview Children and Adolescent- DICA-R . Psichothema 1997;9(3):529-39.
• First, M. B. (1997). Structured clinical interview for DSM-IV Axis I disorders SCID-I: Clinician version, scoresheet. American Psychiatric Press.
• Lavigne, J. V., Feldman, M., & Meyers, K. M. (2016). Screening for mental health problems: addressing the base rate fallacy for a sustainable screening program in integrated primary care. Journal of pediatric psychology, 41(10), 1081-1090.
• Parshall, C. G., Harmes, J. C., Davey, T., & Pashley, P. J. (2009). Innovative items for computerized testing. In Elements of adaptive testing (pp. 215-230). Springer, New York, NY.
• Pettersson, A., Modin, S., Wahlström, R., af Winklerfelt Hammarberg, S., & Krakau, I. (2018). The Mini-International Neuropsychiatric Interview is useful and well accepted as part of the clinical assessment for depression and anxiety in primary care: a mixed-methods study. BMC family practice, 19(1), 19.
• Puig-Antich, J., & Chambers, W. (1978). The schedule for affective disorders and schizophrenia for school-age children (Kiddie-SADS). New York: New York State Psychiatric Institute.
• Sheehan, D. V., Lecrubier, Y., Sheehan, K. H., Amorim, P., Janavs, J., Weiller, E., … & Dunbar, G. C. (1998). The Mini-International Neuropsychiatric Interview (MINI): the development and validation of a structured diagnostic psychiatric interview for DSM-IV and ICD-10. The Journal of clinical psychiatry.
• Spitzer, R. L., Williams, J. B., Kroenke, K., Linzer, M., deGruy, F. V., Hahn, S. R., … & Johnson, J. G. (1994). Utility of a new procedure for diagnosing mental disorders in primary care: the PRIME-MD 1000 study. Jama, 272(22), 1749-1756.
• Suler, J. (2001). Assessing a person’s suitability for online therapy: The ISMHO clinical case study group. CyberPsychology & Behavior, 4(6), 675-679.