La societat actual està consolidada sobre la utilització de les noves tecnologies. Aquestes es troben introduïdes ja de forma gairebé natural en el dia a dia d’una gran part de la població mundial, havent-se tornat imprescindibles en molts aspectes de la vida quotidiana. Dins d’aquest ampli concepte, ens trobaríem amb el terme de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC a partir d’ara). Això inclouria qualsevol tipus de tecnologia (ja sigui a nivell d’equip o programa) que permeti als usuaris accedir, emmagatzemar,recuperar, transmetre o manipular informació (Belloch, 2012). Com es pot intuir, aquesta definició deixa un espectre molt ampli i dinàmic a l’hora de poder delimitar termes, ja que depenent del moment històric en el qual un es trobi podríem englobar diferents elements en aquesta definició. No obstant això, i si ens cenyim al moment actual, sembla correcte enfocar les TIC cap al relacionat amb les xarxes digitals i les últimes novetats a nivell informàtic, incloent camps com la robòtica i fins i tot la intel·ligència artificial.
Aquests avenços tecnològics, a part d’influir en la vida quotidiana, han tingut un gran impacte en molts camps científics. Des del camp de la psicologia, les TIC s’han aplicat en pràcticament tots els seus àmbits com l’experimental, educatiu, social, psicomètric i clínic (Botella et al., 2007). Dins de la pròpia psicologia clínica, s’ha pogut notar un increment notable en els últims anys d’intervencions i recerques realitzades a través o amb l’ajuda de TIC (Botella i Bretó-López, 2014), sempre prevalent el benefici del pacient a través de les extenses possibilitats que ofereixen aquestes tecnologies. Aquesta simbiosi s’ha vist reflectida tant en aspectes avaluatius com pròpiament d’intervenció, obrint una multitud de possibilitats quant a opcions terapèutiques es refereix, abastant des de la recollida de dades clíniques a través d’apps mòbils com a intervencions estructurades a partir d’elements de realitat virtual, per citar alguns exemples.
Oportunitats de l’ús de les TIC
Aquestes tecnologies presenten un bon nombre d’avantatges a l’hora de poder ser aplicades, tant si es parla en un nivell més general respecte a les pròpies TIC com de la seva aplicació en l’àmbit de la salut mental. En un ampli espectre, és innegable assenyalar lo familiaritzats que estem com a societat a aquestes eines. Conceptes com la missatgeria instantània (Whatssap, Telegram) o les videollamadas (Skype, Hangout) solen ser familiars fins i tot per a les persones més desconnectades de l’àmbit digital, per la qual cosa es pot desprendre que una gran part de la societat tindrà accés a ella, o almenys es tindrà coneixement d’aquestes.
![](https://psiconexia.com/wp-content/uploads/2021/02/primer-plano-mujer-negocios-mano-escribiendo-teclado-portatil-m_1232-2746-1.jpg)
D’altra banda, moltes d’elles són accessibles pràcticament en qualsevol moment o lloc, tenint una immediatesa en el maneig de la informació mai abans vist. Si apliquem en el camp terapèutic, les TIC poden ser una excel·lent manera d’acostar els processos psicològics a gent que no tingui fàcil accés presencial a aquests serveis (Botella, Garcia-Palacios, Baños i Quero, 2009). Això pot ser veritablement útil en casos de mobilitat reduïda o en una època com l’actual, amb una situació sanitària que afavoreix que la gent tingui els menors desplaçaments possibles a causa de les restriccions pel COVID-19. Gràcies a l’ús de programes de videollamada, s’han pogut mantenir de manera “normal” les teràpies psicològiques que d’una altra manera haurien quedat cancel·lades irremeiablement. Al mateix temps facilita la generació de noves i eficients tècniques d’avaluació (fomentant especialment l’ús de mesures objectives, a causa de la simbiosi d’aquestes amb les eines informàtiques) i intervenció. Entre aquestes podem trobar els tractaments per a fòbies basats en l’exposició en un entorn de realitat augmentada o virtual, entre altres, tenint aquestes una efectivitat pròxima a les tècniques d’exposició reals (Maples-*Keller, Bunnell, Kim i Rothbaum, 2017) i fins i tot oferint una millor porta d’entrada per a uns certs pacients. També podem comentar els avantatges en la correcció i automatització de qüestionaris i avaluacions, reduint molt el temps necessari per a corregir aquest tipus de proves.
Limitacions i reptes de futur
No obstant això, encara que aquestes eines compten amb un bon ventall de possibilitats i avantatges, compten també amb unes certes limitacions. Per a començar, malgrat estar en una societat altament informatitzada, hi ha estrats de la societat que poden tenir difícil accés a aquestes eines de manera estable. Contextos socioeconòmics difícils poden evitar que es puguin utilitzar aquestes tecnologies per als fins descrits anteriorment i de forma continuada, podent impedir l’accés a persones amb pocs recursos econòmics, perjudicant encara més la seva situació. Podríem trobar per tant una bretxa digital entre estrats socials que, malgrat ser un problema en tots els àmbits, presa especial rellevància quan parlem de temes sanitaris. D’altra banda, encara que estem familiaritzats amb moltes d’aquestes eines, a l’hora d’aplicar-les en camps específics poden requerir d’un cost addicional o d’una formació prèvia, la qual cosa pot donar problemes a nivell d’integració amb els professionals, els quals han d’estar versats i han de voler invertir el temps i recursos necessaris per a poder treure-li el màxim profit . A més, l’ús d’aquestes tecnologies pot tenir un cost econòmic massa alt per a clíniques petites o per a terapeutes individuals, i en aquells centres més grans, poden trobar-se amb problemes de logística respecte a la implementació de les TIC en la pràctica habitual dels seus professionals. A nivell clínic, el mal ús d’aquestes tecnologies podria donar lloc a relacions terapèutiques de dependència excessiva, o ser usades pel pacient com a element de seguretat de manera incorrecta per a la seva evolució. D’altra banda, encara que és cert que podem trobar en les TIC una forma molt més eficient de correcció de qüestionaris, seria difícil avaluar factors qualitatius que poden estudiar-se de fer una avaluació presencial.
Cal dir que una gran part dels problemes relacionats amb la implementació de les TIC passa pel seu cost i estandardització i no tant per la seva utilitat clínica, la qual a mesura que es realitzen avenços queda més que justificada. Per això, seria d’esperar que a mesura que vagi passant el temps, es tingui un accés més fàcil a aquestes eines, i per tant, seran cada vegada més utilitzades en la pràctica sanitària diària. Malgrat això, i com a repte de futur, existeixen actualment en el mercat nombroses aplicacions digitals que no han estat prèviament validades empíricament. És necessari una major implicació multidisciplinària per a avaluar correctament la fiabilitat, validesa, eficàcia i eficiència d’aquesta mena d’eines.
Principals eines TIC en salut mental
Partint d’aquesta base, algunes de les eines TIC comentades i més destacades que s’aniran expandint en següents articles són les següents:
Realitat virtual (RV): Possiblement un dels elements més representatius de l’aplicació de les TIC en psicologia. La realitat virtual és un camp prometedor dins del camp de la psicologia, amb aplicacions que engloben des de la recerca fins al tractament de problemes de salut mental (Freeman et al., 2017). Encara que al principi es va utilitzar per a fòbies, el seu ús s’ha expandit a altres psicopatologies (Carvalho, Freire, i Nardi, 2010). Per exemple, algunes de les seves aplicacions se centren actualment en els trastorns d’ansietat, drogodependències, esquizofrènia i TCA (Freeman et al., 2017). Aquesta tecnologia permet introduir al pacient en un entorn virtual controlat, on podrà interactuar amb el que li envolta, fins i tot a través del moviment. Es tracta d’un element revolucionari en el tractament psicològic ja que permet al pacient millorar respecte al seu problema tenint un control exhaustiu de les variables que el modulen. Segueix avui dia en procés d’expansió en diferents àrees.
![](https://psiconexia.com/wp-content/uploads/2021/02/nuevos-auriculares-realidad-virtual-tecnologia-lado_23-2148513476-2.jpg)
Realitat augmentada (RA): A diferència de la RV on s’introdueix al pacient en un entorn virtual, en la RA s’extrapolen elements virtuals al món real, podent tenir un grau d’immersió molt alt per al pacient. La gamma d’aplicacions té un rang similar al de la RV, i fins i tot pot arribar a ser més eficient, a causa d’un ús més econòmic i senzill. Per exemple, a través de RA es podria fer que un pacient afronti gradualment una fòbia a través d’exposar al pacient a una representació virtual del seu element fòbic, que se superposa a l’entorn real on es troba la persona.
“Ecological Momentary Assessment” (EMA): Els “EMA” són eines que s’utilitzen per a la contínua presa de dades d’algunes característiques o conductes del pacient per al seu posterior ús en el procés terapèutic (Heron & Smyth, 2010). Se sol realitzar a través d’alguna mena de PDA (Personal Digital Assistant), diari electrònic o més recentment, fins i tot a través del propi telèfon mòbil. La particularitat d’aquests elements és que permet la recollida de dades de manera instantània, en el context natural i en els moments que es requereixi. Per exemple, es pot avaluar el grau d’ansietat respecte a unes certes tasques al llarg del dia, no havent d’esperar a recollir-lo en consulta, donant un valor ecològic incalculable per a poder gestionar el procés terapèutic.
Telepsicología: La “American Psychological Association” (2013) defineix la telepsicología com la prestació de serveis psicològics emprant tecnologies de la informació i de la telecomunicació, mitjançant el processament de la informació per qualsevol mitjà de tipus electrònic. Com s’ha comentat anteriorment, la telepsicologia permet realitzar les sessions entre terapeuta i pacient de manera telemàtica a través d’aplicacions de videotrucada. Encara que es pot realitzar simplement com a complement a la teràpia presencial, ha guanyat últimament un paper rellevant com a teràpia principal a causa del problema sanitari generat pel COVID-19, facilitant en moments de mobilitat limitada el poder continuar realitzant el procés terapèutic de manera normal. D’altra banda, pot ajudar també a agilitar processos que necessitin una ràpida intervenció o poder arribar a pacients que no puguin disposar de desplaçament fins al centre assistencial.
Serious Games: El concepte de “Serious Games” es refereix a l’ús de videojocs que tinguin com a fi un element terapèutic, com pot ser l’adquisició d’habilitats, avançar en un procés terapèutic o millorar en la comprensió i acceptació d’algun problema (Giunti et al., 2015). Aquests videojocs solen ser creats de manera específica com a eina terapèutica, encara que hi ha casos en què els videojocs “comercials” poden utilitzar-se a aquest efecte a causa de la manera en què estan desenvolupats. Aquest tipus d’eina pot facilitar molt la porta d’entrada amb una certa mena de pacients, facilitant la seva “engagement” en el procés terapèutic. És un camp en expansió en psicologia que pot incloure una gran quantitat de processos terapèutics (Lau, Smit, Fleming, i Riper, 2017), sent actualment molt utilitzat en psicologia infantojuvenil o en camps relacionats com l’educació.
![](https://psiconexia.com/wp-content/uploads/2021/02/amigos-jugando-videojuegos_329181-8957-1.jpg)
Robòtica: En l’actualitat, ja s’estan realitzant estudis i test pilot per a poder provar l’efectivitat d’usar robots com a element terapèutic o d’acompanyament i de suport en diferents problemàtiques al llarg de la vida d’una persona. Encara que hi ha recerques en totes les edats, destaquen el seu ús en l’etapa infantil, i en problemes com els trastorns de l’espectre autista, on semblen funcionar especialment bé per a poder treballar emocions i sociabilitat (Marchetti, Di Manzi, i Massaro, 2021). D’altra banda, s’han fet diverses proves en altres problemàtiques hospitalàries per a intentar millorar la qualitat en les estades i millorar l’afrontament dels pacients als diversos processos hospitalaris, donant resultats positius que impliquen prometedors resultats en futures línies de recerca.
Intel·ligència artificial (IA): L’estudi de les IA és un camp en expansió en una gran varietat de disciplines científiques, buscant generar intel·ligències capaces de gestionar processos lògics i generar aprenentatges per elles mateixes. En l’àmbit de la psicologia és una línia de recerca nova i fins i tot es troba en etapes de debat sobre el paper que podria jugar en la psicologia clínica (Horn i Weisz, 2020). Encara que hi ha molta discussió respecte a la incursió de les IA en el procés terapèutic, sembla existir un acord en què podria agilitar i automatitzar molts processos que alleujaria la càrrega assistencial dels serveis de salut mental (p. ex., en la gestió d’avaluacions)s. D’altra banda, es contemplen les possibilitats d’utilitzar-la en processos d’intervenció i presa de decisions clíniques (Luxton, 2014), encara que es continuen remenant les seves possibles implicacions tant tècniques com ètiques.
Referències
- Belloch, C., Las Tecnologías de la Información y Comunicación en el Aprendizaje. (En línea: https://goo.gl/kDoBvC. Acceso: 20 de diciembre de 2020). Universidad de Valencia, España (2012)
- Botella, C., Baños Rivera, R., García Palacios, A., Quero Castellano, S., Guillén, V., & Marco, H. (2007). El uso de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación en psicología clínica. UOC Papers: Revista Sobre La Sociedad Del Conocimiento, (4), 8.
- Botella, C., & Bretón-López, J. (2014). Uso de las tecnologías de la información y la comunicación en psicología clínica. Revista de Psicopatologia y Psicologia Clinica. https://doi.org/10.5944/rppc.vol.19.num.3.2014.13897
- Botella, C., Garcia-Palacios, A., Baños, R. M., & Quero, S. (2009). Cybertherapy: Advantages, limitations, and ethical issues. PsychNology Journal.
- Carvalho, M. R. De, Freire, R. C., & Nardi, A. E. (2010). Virtual reality as a mechanism for exposure therapy. World Journal of Biological Psychiatry. https://doi.org/10.3109/15622970802575985
- Freeman, D., Reeve, S., Robinson, A., Ehlers, A., Clark, D., Spanlang, B., & Slater, M. (2017). Virtual reality in the assessment, understanding, and treatment of mental health disorders. Psychological Medicine. https://doi.org/10.1017/s003329171700040x
- Giunti, G., Baum, A., Giunta, D., Plazzotta, F., Benitez, S., Gómez, A., … González Bernaldo De Quiros, F. (2015). Serious Games: A Concise Overview on What They Are and Their Potential Applications to Healthcare. Studies in Health Technology and Informatics, 216(August), 386–390. https://doi.org/10.3233/978-1-61499-564-7-386
- Heron, K. E., & Smyth, J. M. (2010). Ecological momentary interventions: Incorporating mobile technology into psychosocial and health behaviour treatments. British Journal of Health Psychology. https://doi.org/10.1348/135910709X466063
- Horn, R. L., & Weisz, J. R. (2020). Can Artificial Intelligence Improve Psychotherapy Research and Practice? Administration and Policy in Mental Health and Mental Health Services Research, 47(5), 852–855. https://doi.org/10.1007/s10488-020-01056-9
- Joint Task Force for the Development of Telepsychology Guidelines for Psychologists. (2013). Guidelines for the practice of telepsychology. American Psychologist, 68(9), 791–800. https://doi.org/10.1037/a0035001
- Lau, H. M., Smit, J. H., Fleming, T. M., & Riper, H. (2017). Serious games for mental health: Are they accessible, feasible, and effective? A systematic review and meta-analysis. Frontiers in Psychiatry, 7(JAN). https://doi.org/10.3389/fpsyt.2016.00209
- Luxton, D. D. (2014). Artificial intelligence in psychological practice: Current and future applications and implications. Professional Psychology: Research and Practice, 45(5), 332–339. https://doi.org/10.1037/a0034559
- Maples-Keller, J. L., Bunnell, B. E., Kim, S. J., & Rothbaum, B. O. (2017). The use of virtual reality technology in the treatment of anxiety and other psychiatric disorders. Harvard Review of Psychiatry. https://doi.org/10.1097/HRP.0000000000000138
- Marchetti, A., Di Dio, C., Manzi, F., & Massaro, D. (2021). Robotics in Clinical and Developmental Psychology. In Reference Module in Neuroscience and Biobehavioral Psychology. https://doi.org/10.1016/b978-0-12-818697-8.00005-4
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.