La salut mental el repte de la societat del segle XXI

La Salut mental és un concepte que a vegades no ha rebut l’atenció necessària i que ens afecta en gran manera en el nostre dia a dia. Tots vivim moments d’alegria, tristesa, sorpresa o por, sent emocions que integrem en la nostra vida quotidiana. No obstant això, per a moltes persones el dia a dia pot suposar tot un repte, tenallats per pors que escapen a tota lògica, pensaments o actes que no poden controlar, sensacions físiques que els provoquen sofriment, sentiments d’apatia, buit o fins i tot eufòria desbocada o concepcions esbiaixades de si mateixos, els altres o del món que els envolta. Tot això, mantingut al llarg del temps, arriba a limitar en gran manera el seu funcionament o fins i tot ser un risc per a la seva integritat psíquica i/o física.

Ansietat, depressió, estrès, addiccions, fòbies, problemes alimentaris… són alguns dels problemes de salut mental més freqüents. Aquests són només uns pocs exemples, i probablement no és necessari anar-se molt lluny per trobar a algú que sofreixi per alguna d’aquestes problemàtiques: la parella, pare, mare o germà, un amic o fins i tot nosaltres mateixos podem estar experimentant o arribar a desenvolupar algun problema de salut mental. Molts d’aquests casos no són detectats ni avaluats correctament, i, per tant, no reben l’atenció adequada. Tenint tot això en ment, ens plantegem aquesta pregunta: Per què és necessari investigar en salut mental?I específicament, Per què és necessari destinar temps, esforç i recursos per a desenvolupar un instrument de detecció de problemes de salut mental?

Una primera resposta la podríem trobar en què la salut mental és un dels principals problemes als quals qualsevol sistema de salut públic ha de fer front. I és que, segons un informe recent de Nacions Unides, l’abordatge de problemes de salut mental ha estat considerat com un dels majors reptes que la nostra societat ha d’afrontar en les pròximes dècades(Wang et al., 2007; GBD, 2017), especialment després de les conseqüències psicològiques, encara impredictibles, de la pandèmia mundial COVID-19. Aquest repte es deu principalment a l’alta prevalença, a l’elevada càrrega econòmica en els sistemes de salut i l’àmplia afectació en la població dels problemes de salut mental.

Els estudis epidemiològics conduïts a nivell mundial per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), mostren una creixent prevalença de trastorns relacionats amb la salut mental a tot el món. En un estudi anterior a la pandèmia, realitzat per Nacions Unides (Wang et al., 2007; GBD, 2017), es va estimar que la depressió afecta aproximadament a un total de 264 milions de persones a tot el món.

Als Estats Units, s’estima que entre un 12% i el 47% de la seva població, desenvoluparà un trastorn de salut mental al llarg de la seva vida (Kessler et al., 2009). Altres previsions derivades d’un altre estudi, també desenvolupat als Estats Units, suggereixen que una de cada dues persones, un 50% de la seva població, pot desenvolupar al llarg de la seva vida un trastorn de salut mental (Kessler & Wang, 2008). A Europa la situació no és molt més encoratjadora ja que segons un estudi europeu de 2010 (Gustavsson et al., 2010) que va incloure trenta països (Unió Europea, més Suïssa, Noruega i Islàndia), s’assenyala que el 38,2% dels seus 514 milions d’habitants, aproximadament 164.8 milions, sofreixen algun tipus de trastorn mental.

A més, segons l’OMS els trastorns mentals, en conjunt, constitueixen la causa més freqüent de malaltia a Europa, per davant de les malalties cardiovasculars i el càncer (WHO Regional Office for Europe, 2005). La mateixa OMS, informa de xifres molt alarmants relacionades amb una altíssima taxa de suïcidis a nivell mundial, més de 800.000 suïcidis a l’any, sent la segona causa principal de defunció entre joves entre 15 a 29 anys a tot el món.

A Espanya, la situació no és molt millor. Nombrosos estudis anteriors a la pandèmia han indicat altes taxes de prevalença de persones amb algun trastorn mental diagnosticat al llarg de la seva vida. Per exemple, l’OMS estima que un 9% de la població espanyola pateix en l’actualitat, almenys, un trastorn mental i més del 15% el patirà al llarg de la seva vida (WHO Regional Office for Europe, 2005; MSSSI, 2007). Per tant, a partir d’aquestes dades podríem estimar que, com a mínim, més de 4 milions de personespodrien tenir algun trastorn de salut mental a Espanya, una xifra que podria veure’s incrementada dràsticament si considerem a aquelles persones amb símptomes subclínics que no compleixen els suficients criteris per a un diagnòstic.

Més recentment, en l’Enquesta Nacional de Salut de l’any 2017 (ENSE, 2017) es va estimar que aproximadament una de cada deu persones de 15 anys o més ha referit haver estat diagnosticada d’algun trastorn de salut mental (10,8%). Entre aquests trastorns mentals, els més comunament diagnosticats al llarg de tota la vida han estat els trastorns de l’estat d’ànim (11.4%) i els trastorns d’ansietat (9.3%). Sent la depressió major el trastorn més sovint diagnosticat, amb un 3.9% de prevalença a l’any, i un 10,5% de prevalença al llarg de la vida, seguit per les fòbies específiques, el trastorn depressiu persistent (prèviament definit com distímia), l’ansietat crònica i el consum i abús d’alcohol.

I els nens i adolescents?

Segons un estudi de l’OMS, a nivell mundial s’estima que aproximadament entre un 5-15% de la població infanto-juvenil presenta trastorns psicològics que afecten l’àmbit personal, familiar, social i escolar (Chan, 2010). A més, s’ha observat que aproximadament un 7-8% d’aquests, presenten dificultats notables o greus en el funcionament psicosocial o educatiu. En el cas d’Espanya, s’estima que entre un 4% i 6% dels nens i adolescents pateixen un trastorn mental greu (Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, 2014; Ravens-Sieberer et al., 2008). Una altra dada per a tenir en compte és que, segons Nacions Unides, la meitat dels trastorns mentals es manifesten abans dels 14 anys, i que més del 70% d’adults amb trastorns mentals van començar abans dels 18 anys. Fora d’aquestes dades, queden nombrosos problemes psicosocials, personals i familiars, que pesi no haver rebut un diagnòstic, continuen afectant de manera significativa al benestar de nens, adolescents i els seus familiars, podent actuar com a factors agreujants de qualsevol problemàtica relacionada amb la salut mental d’aquests.

Per tant, podem concloure que les xifres de prevalença de problemes relacionats amb la salut mental són molt alarmants, tant en població adulta com infanto-juvenil. Pot resultar complicat assumir que els trastorns mentals puguin afectar a més d’un terç de la població europea, i resulta especialment preocupant que, en tots els països, aquests problemes afectin en major mesura als grups més desfavorits.

Què podem aportar des de PSICONEXIA? El nostre granet de sorra.

Tenint en compte l’alta prevalença de problemes de salut mental, va sorgir la idea de PSICONEXIA, una plataforma digital que pretén donar resposta a aquesta necessitat, mitjançant mètodes digitals àgils i eficients per a detectar i investigar els problemes de salut mental, a través dels avantatges que ofereixen les Tecnologies d’informació i comunicació (TIC).

Un dels principals objectius per a desenvolupar aquesta plataforma digital, i específicament, de validar empíricament l’instrument d’avaluació, Psiconexia Predict, és poder detectar de manera primerenca el risc de patir qualsevol tipus de trastorn psicològic o problema relacionat amb la salut mental tant en nens i adolescents com en adults. Detectar els problemes de salut mental a temps resulta fonamental per al seu correcte abordatge terapèutic i per a tenir un millor pronòstic a llarg termini. Per a això, les noves tecnologies ens ofereixen una oportunitat única perquè, a través d’ordinadors, mòbils i altres dispositius, puguem fer que aquesta eina d’avaluació sigui molt més accessible per a tota la població.

A més, la nostra eina d’avaluació compta amb nombrosos mòduls d’avaluació amb l’objectiu de detectar un ampli ventall de problemes de salut mental. Entre aquests, s’inclouen des dels problemes psicològics més comuns (p. ex., depressió, trastorns d’ansietat, addiccions, etc.) fins a aquells problemes que, a pesar que produeixen una gran afectació, no són habitualment avaluats en moltes proves de cribratge psicopatològic (p. ex., disfuncions sexuals, trastorn per tics/Tourette, trastorns del neurodesenvolupament, trastorns de conducta, anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa, trastorn per fartanera, trastorn d’estrès posttraumàtic, etc.). Finalment, i relacionat amb el punt anterior, la plataforma PSICONEXIA, comptarà amb una funcionalitat important, i és que, permetrà modificar i afegir nou contingut amb total llibertat, permetent a cada professional poder personalitzar i flexibilitzar la seva avaluació per a cada pacient. Així doncs, el nostre objectiu a llarg termini és continuar creixent, investigant i millorant l’avaluació en salut mental, a través de nous mòduls, que no estiguin inclosos en la primera versió.

Referències

• Chan, M. (2010). Mental health and development: targeting people with mental health conditions as a vulnerable group. World Health Organization, 3(1), 111-21.
• Franco, C., & Arango, C., “Prevalencia de Trastornos mentales en niños y adolescentes”, Monografías de Psiquiatría, Vol. XVI, Nº 3, Julio-Septiembre 2004, Págs. 19-27.
• GBD 2017- Disease and Injury Incidence and Prevalence Collaborators (2018). Global, regional, and national incidence, prevalence, and years lived with disability for 354 diseases and injuries for 195 countries and territories, 1990–2017: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2017. The Lancet.
• Gustavsson, A., Svensson, M., Jacobi, F., Allgulander, C., Alonso, J., Beghi, E., … & Gannon, B. (2011). Cost of disorders of the brain in Europe 2010. European neuropsychopharmacology, 21(10), 718-779.
• – Kessler, R. C., Akiskal, H. S., Ames, M., Birnbaum, H., Greenberg, P., . A, R. M., … & Wang, P. S. (2006). Prevalence and effects of mood disorders on work performance in a nationally representative sample of US workers. American journal of psychiatry, 163(9), 1561-1568.
• Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad – MSSSI. (2014). Encuesta Nacional de Salud. España 2011/12. Salud mental y calidad de vida en la población infantil. Serie Informes monográficos no 2. Madrid, España: Autor. Recuperado de http://www.msssi.gob.es/
• MSSSI (2007). Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional de Salud, 2006. Madrid, Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. https://www.mscbs.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/excelencia/salud_mental/ESTRATEGIA_SALUD_MENTAL_SNS_PAG_WEB.pdf
• – MSSSI (2017). Encuesta Nacional de Salud de España 2017. Madrid, Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.
• Ravens-Sieberer, U., Gosch, A., Rajmil, L., Erhart, M., Bruil, J., Power, M., … & Mazur, J. (2008). The KIDSCREEN-52 quality of life measure for children and adolescents: psychometric results from a cross-cultural survey in 13 European countries. Value in health, 11(4), 645-658.
• Wang et al., (2007). Use of mental health services for anxiety, mood, and substance disorders in 17 countries in the WHO world mental health surveys. The Lancet.
• WHO Regional Office for Europe (2005). Mental health: facing the challenges, building solutions. Copenhaguen, WHO Regional Office for Europe.