Cost econòmic, problemes de detecció i d’accés a professionals de la salut mental

Són molts els reptes i dificultats als quals ens enfrontem quan parlem de la gestió de la salut mental i els problemes vinculats a aquesta. Considerant l’alta prevalença de trastorns mentals a nivell mundial, un primer factor per a tenir en compte és l’alt cost econòmic tant per als propis afectats, com per a qualsevol sistema sanitari, incloent la càrrega social que això comporta. A més de les pròpies dificultats que generalment comporten aquest tipus de problemes, hem de considerar que el seu tractament requereix d’una capacitat de detecció que no es veu coberta pel sistema sanitari, en el qual, a més, existeixen serioses manques de professionals qualificats de salut mental. Finalment, els trastorns mentals són més perjudicials que els trastorns mèdics crònics comuns, per exemple, en la pèrdua de productivitat laboral, i presenten una major deterioració, particularment en els àmbits del funcionament familiar, social i de les relacions estretes (Druss et al., 2009). Un exemple d’això és que els trastorns mentals s’associen amb més de la meitat dels dies de discapacitat funcional (Merikangas et al., 2007).

A més d’aquestes dificultats interpersonals generalitzades, els problemes de salut mental comunament són més difícils de detectar que els problemes de salut física, la qual cosa comporta al fet que hagin rebut tradicionalment menys atenció, i, per tant, s’hagin invertit menys recursos econòmics (OMS, 2013). A continuació, s’especificaran alguns exemples concrets de despesa sanitària relacionats amb problemes de salut mental.

Als Estats Units el trastorn per ús i abús d’alcoholque afecta al voltant de 20 milions d’americans, i suposa una càrrega econòmica d’aproximadament 500 bilions anualment(Horgan, Skwara, Strickler, Andersen, & Stein, 2004), incloent costos mèdics de justícia, accidents i pèrdua de guanys. Altres estudis han indicat que, les baixes i altres afectacions laborals associades a episodis depressius majors, es relacionen amb una mitjana de pèrdues econòmiques d’aproximadament 36 bilions de dòlars anualment (Kessler et al., 2006).

A la Unió Europea ocasionen uns costos que s’estimen en el 3 – 4% del PIB, sobretot a causa de les pèrdues de productivitat per incapacitat laboral. Els trastorns mentals constitueixen una de les principals causes de jubilació anticipada i de percepció de pensions per discapacitat (Comissió de les Comunitats Europees, 2005) En 2010, els costos directes i indirectes relacionats a trastorns mentals es van estimar en 798.000 bilions d’euros anuals (Gustavsson et al., 2011). A Espanya s’estima que un 2.2% de la despesa total del PIBes dedica a la salut mental, i concretament a trastorns depressius i d’ansietat (Parés-Badell et al., 2014; Ruiz-Rodríguez et al., 2017).

La situació actual, que ja és summament preocupant, pot empitjorar de manera notable en les pròximes dècades. En 2010, l’OMS i el Fòrum Econòmic Mundial van advertir que les economies occidentals no podrien aguantar aquests costos creixents, i que, l’any 2030, aquests costos es podrien multiplicar per 2.4, podent-se produir pèrdues econòmiques de fins a 6 trilions de dòlarsa nivell mundial (Bloom, 2012).

Així mateix, els dos organismes abans esmentats, constrenyien a desenvolupar metodologies més eficaces i cost-eficients per a detectar i tractar a temps els desordres mentals (Bloom, 2012). I això, ens connecta amb el següent problema, l’accés a professionals de salut mental i els dèficits per a detectar correctament els problemes de salut mental. Un dels principals esculls que es troben els pacients amb problemes de salut mental és l’accés a teràpia psicològica. Segons Nacions Unides, a nivell mundial hi ha menys d’un professional de salut mental per cada 10.000 persones. A Espanya, en un estudi retrospectiu de 64.000 pacients es va trobar que aproximadament un 17% dels motius de consulta en Atenció Primària impliquen problemes de salut mental (Sicras Mainar et al., 2007), sent ansietat i/o depressió els més freqüents. Un dels principals problemes per a atendre aquesta creixent demanda resideix en l’escassa plantilla de psicòlegs clínics en el Sistema Nacional de Salut a Espanya, que s’estima que una mitjana de 5.7 psicòlegs clínics per 100,000 habitants (OMS, 2013), per la qual cosa l’accés al tractament psicològic està restringit a un petit percentatge de pacients que són derivats a l’atenció especialitzada. Això comporta al fet que un percentatge considerable de pacients, o bé rebin únicament tractament farmacològic, a vegades sense el control adequat per part d’un professional de salut mental, o no rebin cap mena de tractament.

A més, nombrosos estudis han indicat que existeixen limitacions importants per a la detecció de problemes i/o trastorns relacionats amb la salut mental. Per exemple, entre un 50-70% de pacients amb depressió major no són detectats en atenció primària (Coyne, Thompson, Klinkman, & Nease, 2002). A més, a Espanya, un 26,5% dels pacients van ser diagnosticats erròniament amb depressió, sense complir criteris de trastorn de l’estat d’ànim (Aragonés, Piñol & Labad, 2006). Respecte als trastorns d’ansietat, la capacitat de detecció és encara menor: Només entre un 20% i un terç dels problemes d’ansietat són reconeguts en assistència primària (Roy-Byrne, Wagner i Scraunfnagel, 2005). En el cas de població infanto-juvenil, resulta igualment alarmant els pocs casos (s’estima que menys d’un 10%) que acaben finalment rebent assistència especialitzada en aquesta mena de trastorns mentals. I novament, s’atribueix al fet que la majoria dels nens, que compleixen amb els criteris de problemes emocionals o de comportament, no són correctament detectats en atenció primària (Sheldrick, Merchant, & Perrin, 2011).

Aquests errors es poden causar per la falta de formació dels professionals i/o per la falta de recursos materials i temps disponible per a avaluar i detectar correctament aquest tipus de problemes en el context d’Atenció Primària. Per tant, resulta imprescindible una major incorporació d’una banda de professionals de salut mental en aquesta mena de contextos. I d’altra banda, també resulta fonamental la implementació noves eines d’avaluació de risc psicopatològic que permetin millorar la detecció de problemes i trastorns relacionats amb la salut mental. El paper de les noves tecnologies pot ser fonamental en aquest aspecte.

Què pot aportar l’instrument d’avaluació Psiconexia Predict? El nostre granet de sorra.

PSICONEXIA PREDICT és una eina digital que, en contextos amb alta càrrega de pacients, podria millorar alguns dels problemes que s’han descrit anteriorment. Per exemple:

Millorar l’avaluació psicològica: Orientar als professionals de salut mental en l’avaluació i orientació psicopatològica dels seus pacients, mitjançant una eina de risc psicopatològic molt completa (que inclou múltiples mòduls, preguntes i exemples) i, per tant, millorar els errors de detecció de problemes de salut mental.

Reduir costos econòmics: Reduir el temps d’administració, recollir una àmplia quantitat de dades de manera senzilla, flexible, ràpida i disposar dels resultats immediatament. Per tant, agilitar tot el procés d’avaluació, d’una forma molt més eficient.

Accés a professionals de salut mental: Finalment, a pesar que l’eina d’avaluació està inicialment pensada per a ser utilitzada per professionals, el nostre objectiu a llarg termini és desenvolupar una versió més simple i gratuïta per a la població general. Aquesta futura versió de cribratge tindrà com a principal objectiu orientar a la persona per a trobar al professional de salut mental més adequat segons el problema que presenti. I d’aquesta manera donar una resposta de manera directa i gratuïta per a millorar el problema d’accés a professionals de salut mental.

Referències:

• Aragonès, E., Piñol, J. L., & Labad, A. (2006). The overdiagnosis of depression in non-depressed patients in primary care. Family practice, 23(3), 363-368.
• Asamblea mundial de la salud (2013). Plan de acción sobre salud mental 2013-2020. Organización Mundial de la Salud, Ginebra, Suiza.
• Bloom, D. E., Cafiero, E., Jané-Llopis, E., Abrahams-Gessel, S., Bloom, L. R., Fathima, S., … & O’Farrell, D. (2012). The global economic burden of noncommunicable diseases (No. 8712). Program on the Global Demography of Aging.
• Comisión de las Comunidades Europeas. (2005). LIBRO VERDE: Mejorar la salud mental de la población: Hacia una estrategia de la Unión Europea en materia de salud mental. Recuperado de: https://consaludmental.org/publicaciones/LibroVerdeSM.pdf
• Coyne, J. C., Thompson, R., Klinkman, M. S., & Nease Jr, D. E. (2002). Emotional disorders in primary care. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 70(3), 798.
• Druss, B. G., Hwang, I., Petukhova, M., Sampson, N. A., Wang, P. S., & Kessler, R. C. (2009). Impairment in role functioning in mental and chronic medical disorders in the United States: results from the National Comorbidity Survey Replication. Molecular psychiatry, 14(7), 728-737.
• Gustavsson, A., Svensson, M., Jacobi, F., Allgulander, C., Alonso, J., Beghi, E., … & Gannon, B. (2011). Cost of disorders of the brain in Europe 2010. European neuropsychopharmacology, 21(10), 718-779.
• Horgan, C., Skwara, K. C., Strickler, G., & Andersen, L. (2004). Substance abuse: The nation’s number one health problem. Diane Publishing Company.
• Kessler, R. C., Merikangas, K. R., & Wang, P. S. (2007). Prevalence, comorbidity, and service utilization for mood disorders in the United States at the beginning of the twenty-first century. Annu. Rev. Clin. Psychol., 3, 137-158.
• Merikangas, K. R., Ames, M., Cui, L., Stang, P. E., Ustun, T. B., Von Korff, M., & Kessler, R. C. (2007). The impact of comorbidity of mental and physical conditions on role disability in the US adult household population. Archives of general psychiatry, 64(10), 1180-1188.
• Pares-Badell, O., Barbaglia, G., Jerinic, P., Gustavsson, A., Salvador-Carulla, L., & Alonso, J. (2014). Cost of disorders of the brain in Spain. PloS one, 9(8).
• Roy-Byrne, P. P., Wagner, A. W., & Schraufnagel, T. J. (2005). Understanding and Treating Panic Disorder in the Primary Care Setting. The Journal of Clinical Psychiatry, 66(Suppl4), 16–22.
• Ruiz-Rodríguez, P., Cano-Vindel, A., Navarro, R. M., Medrano, L., Moriana, J. A., Aguado, C. B., … & de Investigación PsicAP, G. (2017). Impacto económico y carga de los trastornos mentales comunes en España: una revisión sistemática y crítica. Ansiedad y Estres, 23(2-3), 118-123.
• Sheldrick, R. C., Merchant, S., & Perrin, E. C. (2011). Identification of developmental-behavioral problems in primary care: a systematic review. Pediatrics, 128(2), 356-363.
• Sicras Mainar, A., Rejas Gutiérrez, J., Navarro Artieda, R., Serrat Tarrés, J., Blanca Tamayo, M., & Díaz Cerezo, S. (2007). Costes y patrón de uso de servicios en pacientes que demandan atención por problemas mentales en asistencia primaria. Gaceta Sanitaria, 21, 306-313.